|
El Periódico Martes, 26 de octubre del 2010 Judith Petit: «Intento ser agradecida por las manos que tengo» |
|
|
Reportera Futbol TV Japonesa Fuji: |
|
|
Modelo de Manos: |
![]() |
JUDITH PETIT |
|
|
Una vida gràcies a les mans La Judith Petit treballa en el món publicitari com a model de mans. La curiositat per saber com es podien comunicar a través de les mans les persones sordes la va portar a estudiar la llengua de signes. En el centre on s’impartia el curs va conèixer un noi que li va parlar de la Pastoral del Sord de Barcelona (c/ Benet Mercadé 25, tel. 619 672 691) i la va animar a anar-hi. Des d’aquell dia, la Judith no ha deixat d’assistir-hi: col·labora cada dissabte en la celebració de l’eucaristia interpretant una lectura i traduint les conferències i activitats que es preparen després de la missa. Dissabte vinent, dia 11, se celebra el Dia Mundial de les Persones Sordes; enguany la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA) n’ha encarregat l’organització a la Llar de Persones Sordes de Badalona. Per què et sents atreta pel món del sord? El món del sord em captiva! Poder parlar amb les mans és impressionant i estar envoltada de persones amb una gran qualitat humana que, a causa de la seva deficiència auditiva, són més vulnerables en la societat on vivim, m’aporta molta humanitat, humilitat i, sobretot, responsabilitat a l’hora de poder-los ajudar. Com vius la fe en el dia a dia? Hi ha una cita de sant Josep Maria Escrivà de Balaguer que diu: «Que la teva vida no sigui una vida estèril. Sigues útil, deixa rastre, il·lumina amb la lluminària de la teva fe i del teu amor». He rebut una educació cristiana i la meva vida es basa en aquests principis. Com combines la vida professional amb el voluntariat a la Pastoral? Fa 14 anys que treballo com a model de mans en el món de la publicitat, un món on es busca la perfecció, la bellesa i el glamour. La meva feina em fascina i, afortunadament, em deixa temps lliure per poder col·laborar com a voluntària. De fet, poder combinar aquestes dues facetes, tan i tan diferents, em dóna un molt bon equilibri: amb una toco de peus a terra i amb l’altra toco el cel amb les mans. Òscar Bardají i Martín |